La remor persisteix
encara sense mar,
se sent en el silenci
de fonemes en massa,
entre els arbres perduts,
a les fàbriques velles
que van quebrar també,
als pulmons destrossats
d'aquell treballador
que va passar la vida
empassant merda i sorra.

La remor persisteix
encara que fa anys
que Raimon ja no omple
de revolta els sonmriures.

(El vent encara canta:
te n'adones amic.)