Sóc Vicent Aguilella i faig 2n d'ESO a l'IES Serrà d'Espadà d'Onda. Avui estic molt content perquè m'ha passat una cosa que no m'havia passat mai.
L'altre dia la professora de valencià ens va donar una poesia i una llista de paraules molt rares: metàfora, antítesi, paradoxa, metonímia, al·literació, anàfora, i altres que no recorde perquè he perdut el full. Es veu que havíem de trobar aquestes paraules tan estranyes al poema, que era molt complicat. Però jo sempre faig els deures, i eixa vesprada em vaig passar una hora llegint la poesia, i llegint el full de les paraules estranyes. Era molt difícil. Només vaig escriure que el tema era l'amor, perquè he observat que si li dic a la professora que el tema és l'amor a ella li sol semblar bé, en general. El full es veu que era una activitat de l'Ajuntament o una cosa així, perquè baix posava: Ajuntament d'Onda, amb la normalització lingüística . Aleshores vaig recordar que el pare sempre diu que els rètols dels carrers, dels guals, i les coses que són de l'Ajuntament, estan quasi sempre en castellà, o a vegades estan en bilingüe i la versió en valencià està en cursiva, que això el pare diu que ho fan perquè volen que els que llegim en valencià portem tots ulleres. Així que vaig pensar que això devia ser un recurs d'eixos i vaig acabar l'exercici.
Al sendemà vaig anar a classe i vaig corregir el poema. Li vaig dir a la professora que el tema era l'amor, però es veu que aquella vegada el poema anava sobre una guerra o no sé què. Després li vaig dir que això d'Ajuntament d'Onda amb la normalització lingüística devia ser una antítesi o una paradoxa, no n'estava massa segur. La professora em va mirar estranyada, així que li ho vaig explicar. Aleshores va riure i em va dir que a aquell recurs se li deia tenir molt poca vergonya, però que no formava part del poema.
Aquesta vesprada li he dit al pare que la professora no va aclarir el meu dubte, i que em va dir que se li deia tenir poca vergonya. El pare m'ha contestat que aquest és el recurs que més s'utilitza en el llenguatge de l'administració. Ha rigut i m'ha dit que ja ho entendré d'ací uns anys.
Per això estic tan content, perquè ho he entés, i em fa ràbia quan em diu això de ja ho entendràs, com si jo fóra tonto.
Després diuen que som els xiquets més burros d'europa, però jo a l'institut aprenc moltes coses.
diumenge, 10 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada