Quina avinentesa perquè es repensi el món

Hi ha un poema de Carner que es diu Boira. El món, un matí, s'alça cobert de blanc. Primer, només una mica; després, a poc a poc, desapareix del tot, es fa invisible, inexistent.
Llavors el poeta pensa que és una ocasió única per a canviar-lo, perquè quan torne a aparéixer ho faça abillat amb una mica de justícia, amb una mica de sentit. Fins ara anava pel carrer amb una camisa d'or i nuet per baix. I la gent no es girava, ni deia: se li veu la xufa. Ni el tancaven a la presó per escàndol públic, ni res de res. I tot era normal encara que ell feia coses molt estranyes i matava molta gent. Me n'he anat del poema, que arriba al clímax en aquesta frase: Quina avinentesa perquè es repensi el món.