Adéu, Avui

L'altre dia vaig passar les teues pàgines sense saber que era la darrera vegada que podria acaronar-te, que no tornaria a olorar l'aroma de les teues lletres, els articles d'opinió, sempre idèntics, que quasi mai acabava de llegir, el rerefons de lluita indefinida. L'altre dia et vaig llegir massa de pressa, et creia fàcil: anar al quiosc, pagar 1'2, i prou. Ara ja no, ara et presentes inabastable, des d'una Catalunya llunyana. Queda internet, però no és el mateix. Dis-me romàntic. A classe ja només podré dur un diari: la traducció d'El Periódico, que fa olor de rosa i de puny tancat, i és massa gran.
Te'n vas perquè no t'hem estimat prou, perquè venies i tornaves i ningú no et comprava. Ningú no ha entés la importància que pot tenir un diari, o potser sí que ho han entés i per això no en tenim cap.
Però hi ha una altra veritat. Tu tampoc no ens has estimat, ni a valencians ni a illencs; mai no ens has contat res del que ens passava, no has estat present a les nostres ciutats, no ens has sentit com a part de tu mateix. Ara, però, no és moment de planys, només de comiats. Adéu avui.
(Si retiren la distribució d'El Periódico, m'agradaria saber-ho amb una mica d'antelació, així podria comprar-ne uns quants, plastificar-los, i diria als alumnes que ací, fa temps, encara que no es fera cap diari en català, els podíem comprar)