Vicente és un xic alt i amb les cabells arrissats. El vaig conèixer a la facultat, l'últim any, i d'ençà quedem per a veure'ns dues vegades a l'any: al mes de juliol i al desembre. Sempre parlem de literatura. La darrera vegada ens vam estar molta estona parlant de l'últim llibre de Millàs, de Cien años de Soledad, i de Javier Cercas. Sobretot parla ell, que és un lector magnífic que exprimeix cada llibre que toca. A mi m'agrada perquè no tinc aquesta capacitat, i n'aprenc molt. La llàstima és que no puguem parlar de l'últim llibre d'Albert Sánchez Piñol, ni de les novel·les de Martí Domínguez, ni tampoc de l'estil de Mercè Rodoreda. Ho he intentat, però em diu que li costaria molt llegir en català. Que ho respecta i que li sembla molt bé que es promocione, i totes aquestes coses. Tampoc no l'ha parlat mai, encara que diu que no li importa que l'hi parlen, perquè no té manies ni problemes d'aquest tipus. Jo l'escolte, però la seua postura em sembla d'una radicalitat que no puc comprendre.
Encara que, ben mirat, el radical dec ser jo, perquè a mi m'ho han dit algunes vegades, i a ell no li ho dirà mai ningú.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola salva! per fi has tornat! ja era hora que ens sorprengueres amb algun dels teus relats. Ja se que no tens molt de temps però els trobe a faltar de tant en tant. Bé! espere que continues amb la tasca encetada.
PD. Ja he vist el teu comentari gràcies per les teues paraules.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada